Les nou muses

Segons la tradició grega, les muses eren nou divinitats que alegraven amb els seus càntics els déus olímpics en les seves residències celestials.

Anem a conèixer les muses a través d'aquests vídeos:

Els dotze treballs d'Hèrcules

Hèrcules (Hèracles pels grecs) fou un heroi de la mitologia clàssica, fill de Zeus i la mortal Alcmena. De la relació nasqueren dos bessons, Ificles, fill del marit d'Alcmena i, Alcides fill de Zeus, que més tard pendria el nom d'Hèrcules. 

De seguida Hèrcules va ser objecte de la gelosia d'Hera, esposa de Zeus, la qual va enviar-li dues serps perquè el matessin. Hèrcules no tingué cap mena de problema per escanyar les serps des del seu bressol. 

Més endavant, Hera va provocar-li un atac de bogeria pel qual va matar la seva esposa i fills. Horroritzat pel seu crim va acudir a l'oracle de Delfos per saber com expiar el seu crim. L’oracle li va ordenar canviar el nom d’Alcides que havia dut fins a aquell moment pel d’Hèracles (amb el significat de “la glòria d’Hera”)a fi d’aplacar la ira de la deessa i posar-se al servei d’Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèrcules podia aconseguir acomplir.

Aquests són els treballs que li va manar Eristeu:  

I. El lleó de Nemea

II. La Hidra de Lerna

III. La cèrvola de Cerínia

IV. El senglar d’Erimant

V. Els estables d’Augies

VI. Les aus del llac Estimfal

VII. El toro de Creta

VIII. Les eugues de Diomedes

IX. El cinturó d’Hipòlita

X. Els bous de Gerió

XI. Les pomes d’or del jardí de les Hespèrides

XII. El Gos Cèrber

Les llengües indoeuropees

Actualment es parlen 6000 llengües al món, algunes amb molts parlants, altres amb pocs. Moltes tenen semblances amb altres, això fa que es puguin agrupar en diferents famílies lingüístiques: indoeuropea, afroasiàtica, ameríndia…

Des de finals del segle XVIII els filòlegs es van anar adonant que la majoria de les llengües europees i moltes d'asiàtiques presentaven nombroses correspondències les unes respecte a les altres i van arribar a la conclusió que provenien d'una mateixa llengua, que van anomenar indoeuropeu.

Es creu que aquesta llengua era parlada cap al 4.000 a.C per un poble que habitava una àrea entre Europa i Àsia. Entre les diverses hipòtesis sobre l'origen geogràfic, la més acceptada actualment és la que els situa en una regió estesa des del nord del mar Negre fins al nord del mar Caspi. 

Aquest poble va emigrar des dels seus territoris en diverses onades i en direccions diferents: cap a l'Iran i l'Índia, cap a l'Àsia Menor, cap a Grècia, a Itàlia, al mar Bàltic fins arribar a Britània i la península Ibèrica. Aquest procés de migració s’anomena diàspora.

Així l'indoeuropeu es va disgregar en branques diferents, de les quals vénen les diverses famílies de llengües indoeuropees.

Presentació de la matèria

L'assignatura de Llatí a quart d'ESO es planteja com una iniciació de l'alumnat en l'estudi de la llengua i cultura llatina, des d'una perspectiva dinàmica i atractiva.

Tractarem el llatí com una llengua viva i ens aproparem al llegat cultural de la cultura clàssica a través de la seva vida quotidiana, els costums, la història i la mitologia. 

Com diria Horaci: << Carpe diem quam minimum credual postero >>